diumenge, 28 de febrer del 2010

Curs Web 2.0: wiki

Què és una wiki? Doncs és un lloc web que acumula coneixement de qualsevol tipus.
... i així podríem continuar durant molta estona.
Fins aquí tot normal. Però la peculiaritat que ha fet especial les wikis és que el contingut està creat, mantingut i vigilat per la comunitat. Qualsevol persona pot editar qualsevol contingut. I qualsevol humà pensa: aquí pot anar qualsevol i escriure qualsevol tonteria en un article, o pot esborrar un article. Si. I això passa i és un problema, però com he dit en la presentació, "dados suficientes ojos, todos los errores serán evidentes". I per comprovar-ho la revista Nature va fer un estudi comparant la fiabilitat de l'enciclopèdia Britànica amb la wikipedia. La conclusió: que les dues tenen la mateixa quantitat d'errors. Per tant, per coneixement general, és fiable. O si més no, igual de fiable que en una enciclopèdia.
Aquí tens un post que ens explica si és fiable o no la informació sanitària a la wikipedia. Mirate'l. Segur que et pot ajudar amb la teva presentació després.

En medicina, hi ha algunes wikis. Registra't als que calgui i mira què et poden oferir. Busca un tema amb què tu estiguis al dia i comprova'n la fiabilitat en totes les fonts mèdiques que et posem a continuació.
Prepara la presentació per explicar-nos a la resta el que has conclòs. 

Si et sobra temps, pots donar-te una volta per la pàgina wiki de les wikis, una pàgina on estan totes les wikis ordenadetes. Si en trobes una que ens pugui ser d'utilitat per explicar en el curs, deixa'ns-ho escrit en el comentari!


I si això de les wikis t'ha agradat i tens una idea, pots crear-ne una a wikispaces.

Referències

Special Report Internet encyclopaedias go head to head.15/12/2005. Nature 438, 900-901.
Daniel Terdiman. Study: Wikipedia as accurate as Britannica.15/12/2005.CNET News.

dissabte, 27 de febrer del 2010

Web 2.0: SlideShare et al

SlideShare és una web on alguns usuaris pengen les seves presentacions i les comparteixen i altres les aprofiten.

Primer de tot, veurem com buscar una presentació que ens interessi. Penseu en alguna sessió que tingueu pensat fer i busqueu-la. Si busqueu en anglès, trobareu més coses. Alguns exemples:

Web 2.0
Polimialgia reumàtica
Enfermedades ReumáTicas En El Anciano

SlideShare
Com veieu, el què he trobat, ho puc penjar en el meu bloc.
Busqueu el concepte que us heu pensat també en aquesta web: http://es.scribd.com/. Quina diferència hi trobeu amb l'SlideShare?
Tornem a l'SlideShare.
També us podeu baixar o pujar vosaltres les presentacions. Però per això, us haureu de registrar. Un cop registrats, torneu a la presentació i baixeu-vos-la. Veureu que us la baixeu en format ppt.

Ara feu la presentació de què és l'SlideShare i per què el faríeu servir en la vostra vida laboral o personal. Un cop feta, la pengeu a l'SlideShare (upload).

Si encara et queda temps, ves a buscar un dels companys que li hagi tocat l'exercici de com fer un bloc i investigueu com publicar un post amb una presentació. Hi ha varies formes, no hi ha una solució única!

Web 2.0: imatges


Per a aquest exercici, abans heu de decidir quina imatge voleu trobar. Primer penseu un concepte, per buscar en llocs web no mèdics i desprès un concepte més mèdic per cercar a webs mèdiques. Per exemple, en primer lloc es podria pensar en una sala d'espera d'atenció primària que necessiteu per a una sessió de gestió de la demanda i a continuació una imatge de livedo reticularis perquè teniu pendent una sessió clínica. Pensa en alguns conceptes

Ja?

Google imatges

Començarem amb Google. Comptem amb el seu navegador d'imatges, imatges de Google, on podeu entrar i introduir la cerca d'imatges que esteu buscant. Imatges de Google és coneguda per la gran quantitat d'imatges que hi ha. Proveu els diferents criteris de cerca:
  • Segons la mida. A major mida més qualitat de foto. Si voleu utilitzar la imatge per a una presentació, com a mínim la foto ha de ser de mida mitjana. Ampliar una petita imatge, implica baixar-ne qualitat.
  • Segons tipus. En general buscarem fotografies, però a vegades pot ser interesant donar un cop d'ull a d'altres tipus.
  • Poder triar el color dominant de la fotografia és un detall que google ha tingut amb els seus usuaris, a qui la aparença sí importa.
En el meu cas, ja he trobat les imatges que estava buscant:
La sala d'espera.
I la lívedo reticularis.
Heu trobat ja les vostres?

Flickr i 500px

Altres recursos, amb moltes fotos també i que destaquen per la seva qualitat són el Flickr 500px, on es pot ordenar les cerques per: recents o interessants. També podeu utilitzar la cerca només per les etiquetes o tagsEn general, són més artístiques que les fotos de google, ja que google cerca les imatges per tota la xarxa i en aquestes són els usuaris que s'encarreguen de penjar-les.
Això diria que és Raval Sud.
Lívedo reticularis:

Picasa

També Picasa és de de Google que serveix per a que els usuaris carreguin fotos, crein els seus àlbums públics o privats i puguin compartir-los. Primer de tot, des de gmail, aneu a 'fotos' i això és picasa, que li van canviant el nom. Ara no crearem cap àlbum o carregarem fotos, però penseu en això la propera vegada que aneu de viatge i torneu amb un munt de fotos.
Amb picasa, també pots buscar fotos a 'explorar'. Busqueu les 2 fotos que teniu. Jo només he trobat una de livedo reticularis.Les sales d'espera no m'han agradat.

DeviantArt

Una altra eina és Deviantart, la funció principal del qual és donar un espai a qualsevol artista per exposar i discutir els seus treballs. Organitzat per categories de l'art, podeu afegir-vos a un grup, penjar algun treball, rebre crítiques, donar-les o simplement crear el vostre propi perfil... També podreu trobar imatges guais per millorar les presentacions.Busqueu les vostres dues imatges.
La sala d'espera. No m'he pogut resistir a posar-ne més d'una...
Res de lívedo reticularis.

Pinterest

Aquesta és una de les més recents incorporacions i una de les que està més de moda. El concepte és com el d'un taulell on anem 'clavant' (pin en anglès) fotos que ens interessen, ja siguin nostres o d'altres usuaris de Pinterest. D'aquesta manera podem anar creant-nos taulers personalitzats per temes (de cuina, d'esport, d'anatomia, del que volgueu). Les fotos aquí solen ser fotos que han cridat l'atenció dels usuaris. Una altra manera de cercar imatges és pels taulells predefinits per ells. Hi ha múltiples temes, des de salut fins a jardineria. A més, des del nostre perfil podem afegir amics i anar veient quines fotos els hi semblen interessants a ells i 'claven' als seus taulells.
A mi m'ha agradat aquesta imatge d'una sala d'espera:

wait
I aquesta d'una livedo reticularis:

Wikicommons

Wikicommons , és una part del projecte wiki (podeu aprendre més sobre wiki en la seva entrada respectiva). Això serveix com a dipòsit de tot tipus d'arxius multimèdia. Tots són gratuïts, i en general les imatges són menys artístiques i més professionals i serioses. Constateu que estan ordenades segons diferents categories i busqueu els vostres dos conceptes. A mi cap dels que he trobat m'agradava.

Atres recursos en medicina

Podem distingir entre pàgines úniques o pàgines on ens agrupen els diferents recursos.
Pàgines que ens agrupen diferents recursos
Aquí la Universitat de Nebraska presenta un web que resumeix i classifica els diferents recursos d'imatges.
Recursos de'imatges destacats
TripDatabase, té una bona base de dades d'imatges.
BioMed Search, busca imatges i gràfics publicats a articles.
D'altra banda, la CDC (centre de Control de la malaltia) disposa del PHIL (Biblioteca d'imatges de salut pública) on trobareu fotos i vídeos, especialment sobre temes de salut pública i malalties transmissibles.El HON (Health on the Net Foundation) ha ordenat de forma pràctica i amb bona qualitat moltes imatges.
I si esteu buscant imatges de la història de la medicina, passeu per IHM (imatges de la història de la medicina).
ArtroImagen mostra fotos relacionades amb patologia osteoarticular.
Busqueu en aquests recursos els conceptes que havieu pensat. Jo he trobat això:



Molt bé! Ara ja podeu fer la tasca d'aquesta unitat.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Web 2.0: Doodle

Doodle sirve para 2 cosas: 1. hacer encuestas simples, y 2. planificar un evento entre varias personas y elegir entre diferentes fechas y horas. Puede ser el fin de las listas de correos infinitas para ponerse de acuerdo en una fecha y hora!.

Lo primero es saber que podemos utilizar Doodle incluso sin abrirnos una cuenta! Para aprender planifique un evento. Elegid vosotros mismos las diferentes opciones. Explorad qué tipos de respuesta existen, cuántas votaciones pueden realizar los encuestados... Por último, enviad el evento a varios compañeros (4-5) de la clase.

Esto es lo que se puede hacer si tener una cuenta en doodle. Crear una cuenta, nos aportará algunas ventajas.

Cread una cuenta de Doodle. Crear una cuenta hace posible que:
  1. Una vez realizadas las encuestas o evento sea Doodle quien envía las encuestas a los participantes, introduciendo las direcciones y los comentarios que queráis!.
  2. Podáis guardar todas las encuestas que vayáis realizando y también podáis hacer seguimiento de cómo responden los invitados a participar...
Ahora os proponemos un segundo ejemplo práctico, en el que habéis de conseguir poner de acuerdo a varios compañeros (4-5) para elegir la fecha y hora de una sesión. Para ello, Doodle planifica un evento en 4 pasos:
  1. Describid vuestro evento.
  2. Seleccionad fechas posibles para la planificación del evento.
  3. Elegid las horas.
  4. Invitad a los 4-5 participantes a que realicen su votación,y has que doodle envíe las invitaciones. Podéis conectar doodle con vuestra cuenta de correo para poder ver las direcciones de correo sin tener que escribirlas, y sincronizar doodle con vuestro google calendar. Esto es opcional. Hazlo si vas sobrado de tiempo.
Esperad que respondan, y decidid el día que será la sesión.
Ahora, preparad la presentación de qué es Doodle y para qué lo usarías en tu vida laboral y personal.

Curs web 2.0: Google Calendar

El Google calendar es la agenda de Google. Es muy fácil de gestionar y lo mejor de todo, puede ahorrarnos mucho tiempo.

Un video de 3 minutos que os enseña por encima qué puede hacer el google calendar.



Si ya tenéis cuenta de Gmail, buscad la opción google calendar en la parte superior izquierda, también podéis encontrarlo buscando google calendar en el google. Una vez dentro, tendréis que rellenar vuestros datos para entrar en la cuenta. Al aceptar se abrirá vuestra nueva agenda… Es importante que comprobéis que habéis elegido vuestra zona horaria!

Ahora ya podemos comenzar a utilizar la agenda. Cread un evento en la nueva agenda y describid los datos del evento que queréis que aparezcan en el calendario.

Explorad todas las opciones que aparecen: qué, cuándo, cómo… Añadid también un mapa de dónde será la reunión, sesión o cita. Para ello sólo habéis de rellenar la ubicación (con los datos lo más completos posibles: ciudad, número de de la calle…) y guardar el evento. Ya tendréis el link del mapa a la vista! Importante: el vínculo del mapa no aparecerá hasta que hayáis guardado el evento.

Una vez guardado el evento, podéis comprobar en el calendario si se ha marcado y abrir los detalles para ver si se ha guardado correctamente.

Ahora que ya hemos comenzado a usar la agenda, enviaremos invitaciones a otras personas a los eventos de nuestro calendario. Explorad en la parte derecha, las opciones de invitados... Haced llegar un evento al otros compañero que tiene el google calendar, decidle que os responda y comprobad si ha confirmado su asistencia. A algunos, de obligada asistencia y a otros, con asistencia opcional.

Cread un segundo calendario compartido para tí y tu compañero. Cread un evento en ese calendario, comprobad que el compañero puede visualizarlo. Explorad diferentes configuraciones.

También son útiles las tareas. Cread una y ponedle fecha. Esta parte de tareas, mejorará en breve :)

Si os ha sobrado tiempo, podéis probar a adjuntar gdocs a nuestro Google calendar. Para ello hemos de entrar en la pestaña de google labs donde existen otras herramientas que se están experimentando para que los usuarios comprobemos si son útiles. Buscad y habilitad la función que os dejará insertar google docs desde tu google calendar. Ahora, si volvéis a entrar en el calendar, comprobad que aparece la opción: 'Añadir un documento de Google'. Para ver cómo crear un documento de google docs, podeis ver la entrada correspondiente en este blog. Una vez adjunto el documento, probad a enviar una invitación de un evento a un compañero con un documento adjunto.

Si todavía tenéis más tiempo, opcionalmente podéis probar a cambiar el tipo de recordatorios de los eventos, la privacidad... pensad cuántas aplicaciones podéis darle a vuestra vida laboral y personal!

Curs Web 2.0: YouTube

YouTube és una pàgina web per compartir vídeos, penjar-los o veure'ls. Va començar el seu camí fa només 5 anys, al 2005, i gairebé tots els internautes ja han passat almenys una vegada per aquest portal. La gran majoria d'usuaris entren sense estar registrats, ja que per visualitzar-ne els vídeos no cal tenir un compte.

El primer que has de fer es entrar en la pàgina de YouTube. A la pàgina principal, veuràs que ens suggereixen diversos tipus de vídeos, com alguns que s'estan reproduint en el mateix moment o que son destacats per alguna raó. De totes maneres, aquestes opcions no serveixen de gran cosa a no ser que vulguem perdre una mica el temps.

El què és útil és el cercador. Per començar, busca el vídeo del curs Web 2.0. S'ha pujat des del compte de ECardiocat. Amb les pistes que t'hem donat, hauries de poder-lo trobar. També pots buscar vídeos del Juan Gérvas, Jay Parkinson, physical examination o exploración física per posar uns exemples. Un cop el reprodueixes, a la banda dreta de la pantalla pots veure vídeos relacionats, que a vegades és útil.

Un cop hem vist la part més fàcil, t'hauries de registrar, ja que la resta de possibilitats funcionen només per usuaris registrats.

  • Necessitaràs: un nom d’usuari, la nostra ubicació, la data de naixement, el sexe.
  • Ara aquí, tenim dues opcions:
    • Introduir les dades de mail i contrasenya.
    • O integrar el Youtube amb el Gmail. Triarem aquesta segona. Si no tens un compte de gmail, crea'l. Això t'integrarà el teu gmail al Youtube, i podràs accedir al Youtube des del compte del gmail.

Torna a la configuració del teu compte i fes-li una ullada. Tenim un munt d'opcions per configurar, tant la reproducció com la manera de compartir els vídeos. Ves a l'apartat d'activitat compartida.

Allà vincula el compte del YouTube amb el compte del Google Reader. Fer això et permetrà que cada cop que comentis, puntuïs o pugis un vídeo, els teus seguidors del Google Reader puguin veure el què has fet. Farem un exercici on puguis veure això.

Primer de tot, perquè et puguin veure des del Google Reader, s'han de fer seguidors teus. Ves a buscar algun dels companys que tinguin el Google Reader com exercici i digues-li que es faci seguidor teu. Ell ja sabrà què és si ha fet l'exercici. Si no saps molt bé de què va el Google Reader, digues-li que t'ho ensenyi una mica. Un cop s'ha fet seguidor teu, torna al teu ordinador (ja tornaràs després). Agafa algun vídeo que t'hagi agradat o busca'n un de nou. Puntua'l o comenta'l. Si no tens res a dir, millor el puntues.


Ara, puja un vídeo. Si no en tens cap, nosaltres te'l facilitarem.
  • Per això hauràs d'anar al botó de 'subir'.
  • Especifica el nom del vídeo.
  • Escriu una descripció.
  • Etiqueta'l amb aquelles paraules que creguis que el descriuen millor perquè sigui més fàcil trobar-lo.
  • Aprofita l'apartat de "Fecha y Mapa" per localitzar la creació del vídeo i la data de grabació.
  • Especifica les opcions de privacitat d'aquest vídeo.

Un cop comentat/puntuat un vídeo i pujat un altre, és hora de tornar amb el company del Google Reader a veure si li ha aparegut la nostra activitat. Pot trigar una mica, per tant si no apareix quan hi vagis, espera una estona i torna-ho a mirar. Una cosa que s'ha de tenir en compte quan tens activada aquesta opció: pensa que qualsevol vídeo que valoris tots els teus seguidors del Google Reader ho veuran. Per tant, comparteix amb criteri i pensant amb els teus seguidors. T'ho agrairan.

Si et sobra temps,
  • canvia l'audio del video que has pujat i fica-l'hi algun tipus de títol o subtítols.
  • Publica un primer boletí. És a dir, informa als teus suscriptors sobre el video amb que estas treballant actualment o comentalis un video que t'interessi linkar. Quan publiquis el boletí aquesta informació apareixerà en els feeds, els moduls d'activitat recent o en un missatje electrònic en aquells suscriptors que haguessin optat per aquesta via.

Si vas just de temps, fes la presentació per la segona part del curs. Explica als teus companys què és el YouTube, per què serveix i com el podries fer servir en la teva feina o a nivell personal.



diumenge, 14 de febrer del 2010

Curs web 2.0: introducció

Quan em van oferir fer aquest taller, em van dir, volem un curs de web 2.0 per tutors, perquè n'hem d'aprendre. A força d'insistència, vaig dir que si. El motiu pel qual al principi em negava, no sabia ben bé quin era, però llegint sobre el tema he trobat la resposta:
"Web 2.0 no es una tecnología, sino una actitud"
I clar ensenyar una actitud, és molt difícil, però ho intentarem. I de pas, aprendrem una mica de medicina basada en l'evidència, que per mi també és una actitud que va associada a la web 2.0 (això no ho he copiat de ningú, és collita pròpia després de vàries observacions).

Començarem per definir el web 2.0. La sorpresa meva va ser quan vaig veure que web 2.0 no vol dir res, que simplement és un reclam publicitari. És només un nom que queda bé i sembla modern. Llàstima que quan vaig descobrir això ja havia preparat el temari del curs! Per sort, vaig tranquil·litzar-me quan vaig veure el temari d'un taller de web 2.0 que van fer el Manuel Merino i el Rafa Bravo, era similar al meu :) Això em reforça la idea que la web 2.0 és cultural.

Ja sé. El què acabo d'escriure és una exageració. La realitat és que quan es va crear el concepte de web 2.0, no es tenia clar què volia dir, i per això es va fer una conferència amb tots d'experts per decidir què volia dir web 2.0. Van definir una sèrie de característiques que podia complir tot allò que entrés dins la categoria de web 2.0, i com més en complís, més web 2.0 seria. El què ve ara, és una mica teòric, però durarà poc. Només és per fer una mica de cultura.

Característiques del web 2.0


Utilitza la web com a plataforma

Quan parlem de web 2.0, en general ens referim a pàgines web, però moltes vegades són aplicacions que requereixen instal·lació a l'ordinador o altres dispositius. Són continguts de bases de dades que podem accedir des de diferents plataformes.

No són webs estàtiques, sinó que són webs dinàmiques i s'actualitzen constantment. Aquestes webs dinàmiques es creen a partir de bases de dades. I per tant, no són webs planes, on el contingut és un sol document. Gràcies a aquestes bases de dades que hi ha al darrere, es poden anar actualitzant amb un format determinat.

Si aquestes bases de dades són lliures, es poden combinar i crear mashups, que és una altra web (com el Google Maps que inclou les fotos geolocalitzades de Panoramio).

La informació va a buscar l'usuari i no al revés. Això ho veurem amb els RSS, el google reader, l'iGoogle i els diferents blocs als que ens subscriurem i veurem com ens va arribant la informació.

Aprofita la intel·ligència col·lectiva

Els continguts, es van generant amb un 'modelo bazar', en contraposició al 'modelo catedral'. Les catedrals es construeixen amb algú que mani i la resta van treballant de forma jerarquitzada. En canvi, els bazars es van construint de forma cooperativa i sense ningú que mani. I el més important, tothom vigila que no hi hagi errors, ja que "dados suficientes ojos, todos los errores serán evidentes", i per tant, són millors com més gent els utilitza. En definitiva, que el contingut el creen els usuaris, no hi ha una sola persona responsable d'aquells continguts. La crítica aquí és, qualsevol pot escriure qualsevol cosa i disminuir la seva fiabilitat. Si, és cert, però com a tot arreu. O no hem de ser crítics quan mirem la tele o llegim qualsevol paper escrit?

La col·laboració pot ser entre tots els usuaris del món mundial com la wikipedia. O en grups com veurem amb el Google Docs. O segons de les dues maneres a la vegada, com el Twitter.

Aquesta intel·ligència col·lectiva no només crea aquests continguts, sinó que els prioritza. Això, entre altres algoritmes, ho utilitza Google a l'hora de cercar. Com més enllaços tingui una pàgina web, més amunt la trobarem en el Google quan la busquem. Una altra forma de prioritzar la informació, és usar l'activitat de l'usuari per produir una cerca amb millors resultats, com per exemple, Amazon, que sabent què cerques, què compres i què tens, et fa recomanacions del què podries comprar i moltes vegades encerta.

La majoria de productes que per Internet han tingut èxit, mai no han anunciat el seu producte. Se sap que és el millor perquè les recomanacions es propaguen directament d'un usuari a un altre de forma viral. O heu vist algun cop algun anunci de Google?

La folksonomia i els tags. La web 2.0 utilitza un estil de classificació col·laboratiu, en contraposició a la taxonomia. Cada contingut que es crea, pot tenir diferents etiquetes, paraules clau o tags que l'usuari posa lliurement. Per exemple, aquesta foto del Flickr:


Podria estar etiquetada per les següents etiquetes o tags: flower bee yellow, entre moltes altres. En la taxonomia clàssica, les etiquetes estarien prèviament definides (com en el MeSH del Pubmed). El Youtube i l'SlideShare que veurem, usen aquest mètode per classificar.

Estan fets amb software lliure, que també és col·laboratiu. Però no aprofundirem de moment amb el tema.

Some rights reserved

Aquesta frase, 'algunos derechos reservados', popularitzada per creative commons en contrast a la frase típica de 'todos los derechos reservados'. Això significa que el contingut es pot fer servir i compartir sempre que es digui de qui és i que no sigui amb fins lucratius.

Objectiu d'aquest taller

El meu objectiu és ensenyar-vos els llocs per on començar, i si adopteu l'actitud adient, ja trobareu la resta. Requereix primer de tot creure-s'ho i veure-li la utilitat. I segon: temps, paciència i pràctica per saber com buscar, en qui confiar i què opinar... però com amb tot a la vida.

Bibliografia
  1. Tim O'Reilly, Qué es Web 2.0. Patrones del diseño y modelos del negocio para la siguiente generación del software, 2006.
  2. Wikipedia, Web 2.0, consultada el 13/02/2010.
  3. Xavier Ribes. La Web 2.0. El valor de los metadatos y de la inteligencia colectiva. 10/2007.
  4. Merino M, Bravo R. Pediatría 2.0 y van 3 (internet). 02/2010.
  5. Sala de lectura, Tus primeros pasos en la Web 2.0 o cómo y porqué empezar a hacer las cosas de otra forma, consultada el 06/10/2011.
  6. Sala de lectura, Cinco problemas cotidianos que la nube ha solucionado, consultada el 06/10/2011.